ANTIGUES INSTAL·LACIONS DE LA BASE AMERICANA LORAN DE L'ESTARTIT.
Amb la Gent del Ter aquest diumenge 15 de febrer hem fet una sortida a les antigues instal.lacions de la Base Loran de L'Estartit per tal de reivindicar que aquest espai sigui aprofitat per a usos públics i de manera sostenible.
En el bloc podeu veure les fotos d'aquest dia, amb alguns escrits informatius del lloc. Al final hi ha uns enllaços que ens porten a pàgines web on hi ha fotografies de diferents èpoques de la base, així com un vídeo amb imatges i una filmació de l'època.
Sortida des del Salt de l'Euga. Vista del port de L'Estartit.
Comencem la ruta.
Vista de la platja de L'Estartit
En aquest enllaç podeu veure una mica la història de la construcció del port de L'Estartit i la seva relació amb el Molinet.
L'AIXART DE LA CONCA
"Es descriu un aflorament volcánic inédit localitzat al massís del
Montgrí. Es troba a l'Aixart de la Conca, just al límit meridional de l'antiga
base Loran de l'Estartit, dins el terme municipal de Torroella de Montgrí.
Es tracta d'una xemeneia volcànica enclavada en les calcàries del cretaci
inferior. Les bretxes i basalts que la constitueixen tenen un grau d'alteració
molt elevat. Aquests materials han estat fortament erosionats i han donat
lloc a una depressió tancada, d'aspecte semblant a una dolina, que fa uns
220 m de diàmetre màxim i té una profunditat d'uns 7 m.
Al nord de la població de l'Estartit, al costat de la que fins fa pocs anys
fou una estació Loran (Long Range Aid to Navigation) del servei de
guardacostes nord-americà, hi ha una depressió el·líptica poc profunda i
totalment tancada, que fins ara era considerada un cas típic de dolina de
fons pla. Aquestes formes de dissolució solen ser abundants als massissos
calcaris i, de fet, se'n troben moltes altres repartides per la superfície de
la muntanya Gran del Montgrí."
Veure per a més informació:
La base LORAN (oficialment Coast Guard LORAN-C Station Estartit) era una estació Zulú d’emissió secundària dins del programa LORAN de radionavegació per al mar Mediterrani (GRI 7990). Usava una potència de transmissió de 165 kW. Les antenes foren demolides el 2005 i l’estació roman abandonada.
LORAN (de l’anglès LO ng RA nge N avigation, navegació de llarg
abast) és un sistema d’ajuda a la navegació electrònic hiperbòlic que
utilitza l’interval transcorregut entre la recepció de senyals de ràdio
transmeses des de tres o més transmissors per determinar la posició del
receptor. La versió més moderna és LORAN-C que funciona en freqüències
de l’espectre electromagnètic entre 90 i 100 Khz. El sistema LORAN és
utilitzat en molts països, entre ells els Estats Units d’Amèrica, Japó i
diversos països europeus. Rússia utilitza un sistema quasi idèntic
anomenat CHAYKA, utilitzant la mateixa banda de freqüències. L’ús de
LORAN està decaient ràpidament sent canviat per GPS. No obstant això, el
departament de Homeland Securty va dir que eliminar les torres LORAN-C
s’estalviarien $ 36 milions de dòlars el 2010 i $ 190 milions en un
termini de 5 anys. Això acabaria amb 256 llocs de treball que depenen de
la guàrdia costanera dels Estats Units.
La base LORAN, Long Range Aid to Navigation oficialmente Coast Guard LORAN-C Station Estartit era una estación llamada Zulú, con código TACK 4B Dart I de emisiones segundarias del programa LORAN para la radionavegacion por el Mediterranio (GRI 7990), trasnmitia con una potencia de 165 kw, edificada en las alturas de la Pedrosa, cerca de la población costera de Estartit, en el Bajo Ampordan. La base del Estartit estaba relacionada con otras dos estaciones del Mediterraneo : la de la isla italiana de Lampedusa y la de Kargaburun, Turquia.
En 1959 entre julio y agosto, se lleva a cabo un reconocimiento de la zona elegida, empezando a construirse en 1961. Y a emitir en octubre de 1962
Gestionada por EEUU, inicio su
funcionamiento en 1961 hasta diciembre de 1994, coincidiendo con el
desarrollo del GPS, concretamente el 1 de enero , las antenas fueron
demolidas en 2005 y la base sigue abandonada. La dotación consistía en
unos 20 hombres mas los trabajadores externos.
La base seguía el modelo estándar, era similar a la de Estaca de Vares,
con algunos edificios mas, pues el sistema de radio al ser algo antiguo
en relación a la de Vares necesitaba mas personal.Poseia un economato donde los estadounidenses retirados en esa zona solian ir a adquirir lo que no podían en las tiendas españolas.
Cada mes un camión frigorífico traía lo necesario desde Torrejon de Ardoz.
A veces organizaban concursos de tiro con las fuerzas de la GC de la zona, y invitaban al teniente a ver las películas que proyectaban en las instalaciones, el mando estadounidense intentaba asi consagraciarse con la autoridad para asi evitar que cuando los marineros se propasaban en sus salidas, cerrara los ojos. A los números de la Guardia Civil, les solian pasar los Playboys y Penthouse prohibidos en España.
La
base dsiponia de sala de juego con maquinas tipo futbolín, ping pong…
pistas de tenis, baloncesto, balonmano ybalonvolea, una barbacoa, equipo
de música, campo de tiro, una embarcación fuera borda de 12 pies para
practicar esquí náutico o lo que deseen, asi como equipo de camping y
para realizar actividades al aire libre. Un completo equipo de pesca,
esquís náuticos…En la sala de proyecciones de la base -a la que se
permitio muchas veces la entrada a los vecinos del municipio- se
recibían las películas norteamericanas de éxito mucho antes de su
estreno en las pantallas españolas.Por ello, los habitantes de la zona guardan un recuerdo entrañable de la llegada de los norteamericanos, cuya presencia permitió vislumbrar "aires de libertad" durante los años de la dictadura franquista. En su últimos años el personal del centro no dependía del Ejército norteamericano, sino del Ministerio de Transportes de EE UU, por lo que perdio gran parte de su carácter militar.
La base disponía de 2 tv y 2 equipos de música/radio.
Tret de: http://foro.todoavante.es/viewtopic.php?f=179&t=7168
Lectura d'un fragment del llibre "No passaran!!" de Miquel Ferrà ones fa una descripció del Montgrí i les Medes.
El 1994, cinc anys després
de l'acabament de la guerra freda i coincidint amb el desenvolupament
del GPS, els guardacostes nord-americans van deixar la base i es va
desmantellar l'antena de 200 metres d'alçada, que ja s'havia convertit
en una marca inconfusible de la silueta del poble.Una cerimònia de clausura el desembre de 1994 va posar el punt i final de manera oficial a l'enclavament nord-americà –que era una de les destinacions preferides arreu del món pel membres del cos de guardacostes– a la part més altra de la població baix-empordanesa. Abans de deixar la seva destinació, però, els disset membre del cos de guardacostes van mantenir el seu esperit d'obertura cap a la gent del poble i van fer un dia de portes obertes durant els qual ells mateixos van fer de guies improvisats de les instal·lacions a les més de tres-centes persones que van mostrar el seu interès per fer la visita.
www.elpuntavui.cat/noticia/article/25-elpunt30anys/47-elpunt30anys/5653-un-tros-dels-estats-units-a-lestartit.html?cca=1
Anem al Cap de la Barra. Vistes de les Medes-
LA MIRANDA
"Damunt
l'espadat de cap de la Barra, que verticalment s'aixeca per sota
l'aigua amb una altura molt pròxima al centenar de metres, i només a un
quart d'hora del poble, hi ha la talaia d'on s'albiren el golf de Roses i
el de l'Estartit; d'allà estan la vista agafa del cap de Norfeu al cap
de Begur; el lloc és conegut per la Miranda. En aquest tros de mar era
on els estartidencs realitzaven totes les operacions de pesca del bou.
Era el tros de mar tan volgut, tan admirat, tan arrelat a l'ànima de
tota la gent del poble; era el pare que proporcionava el pa a gairebé
tothom i el que, al mateix temps, tants de disgustos donava. Encara que
no se'n parlava mai bé, hom no podia viure sense ell;tant els dies de
bons temps com els que tenia mal visatge, se li havia de fer una visita;
hom l'havia de contemplar una estona, no podia passar sense omplir-se
els ulls amb la llum que reflectia . Era com embadalir-se amb els ulls
de l'estimada, plens de simpatia i dolents alhora, entremaliats i
acaronadors. Quan algun estartidenc emigrava a països llunyans, empès
per miratges il·lusoris d'una fortuna hipotètica, sentia tanta enyorança
d'aquests raconets i platjars que la melangia el feia tornar a la
terra."
(...)"Les
dones, les criatures i els vells que es podien valer, car no hi havia
casa que no tingués algú de la família al mar, pujaven tots cap a la
Miranda amb l'ànim bon xic deprimit , i des d'allí seguien les
incidències de la navegació de les sospirades barques."
"Quantes llàgrimes es porten vessades en aquella punta de muntanya!".
L'Estartit i les Medes. Marcel·lí Audivert. 2a edició Museu del Montgrí i Baix Ter. 1999. Pàgs. 218-219
BASE LORAN FOTOS. Clicant a la foto en veureu més de fotos de la base en altres èpoques.
https://ea3tp.wordpress.com/2010/11/20/antiga-estacio-loran-a-lestartit/
http://www.loran-history.info/estartit/estartit.htm
“La immensa majoria de la gent que viu a l’Estartit són
catalans. Tenen la seva pròpia llengua, que aprenen a casa seva, i
aprenen el castellà, la llengua nacional espanyola, quan van a
l’escola”. “Els catalans poden semblar freds però després de les
reserves inicials, són gent càlida i agradable”. “Tots nosaltres tenim
l’obligació de promoure una imatge positiva d’Amèrica a través de les
nostres accions i relacions amb la població local”. Són només alguns
passatges d’un document que el Departament de Transport i Guarda Costa
dels Estats Units entregava als treballadors que enviava a l’antiga base
Loran C de l’Estartit, inaugurada el 1961 per ajudar a la navegabilitat
del mediterrani i que va tancar els anys 90 superada per tecnologies
com el GPS. Aquest document, un compendi de consells per tots els àmbits
de la vida, data de 1976 i constitueix una radiografia social i
política d’un món que ja no existeix. Llegir-lo avui provoca més d’un
somriure i als estartidencs que érem petits als 70 ens pot fer passar
una bona estona.https://raulmuxach.wordpress.com/2011/09/12/manual-de-supervivencia-per-viure-i-treballar-a-la-loran-c-de-lestartit/
Vídeo amb imatges de la Base Loran de L'Estartit, per veure com era.
Aquest següent vídeo no és a L'Estartit, però ens interessant per la similitud del lloc i es poden escoltar els sons que emetien les estacions Loran.
ENLLAÇOS LORAN
http://www.loran-history.info/estartit/estartit.htm
http://www.clubcela.com/modules.php?name=ETFrame&op=ver&fid=32
https://raulmuxach.wordpress.com/2011/09/12/manual-de-supervivencia-per-viure-i-treballar-a-la-loran-c-de-lestartit/
https://raulmuxach.wordpress.com/tag/loran-c/
http://www.iebe.org/llibres/2000.pdf
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/02/retiren-lantena-base-americana-lestartit-11-anys-despres-denderrocar/378579.html
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/11/22/gent-del-ter-entrega-diverses-propostes-dusos-base-loran-punta-mila/517110.html
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/515201-la-base-loran-de-lestartit-es-vol-destinar-a-usos-mediambientals.html
http://manuelc2005.blogspot.com.es/2011/04/12504-base-americana-loran-en-estaca-de.html
https://ea3tp.wordpress.com/2010/11/20/antiga-estacio-loran-a-lestartit/
http://hsapiens.blogspot.com.es/2006/03/la-guerra-freda-lempord.html
http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewFile/18712/84195
http://foro.todoavante.es/viewtopic.php?f=179&t=7168
